La Maria és dissenyadora de roba amb un taller propi i encara en plena pandèmia, ha llogat un altre local per ampliar el negoci. Ella és intel·ligent, decidida i una emprenedora reeixida. Cal pensar que atesa la seva valentia per arriscar i lèxit del seu negoci qualsevol persona podria estar molt orgullosa si mateixa. Això no obstant, en el cas de Maria, no és així. Hi ha molts moments en què dubta o fins i tot es cabreja amb ella mateixa.
Per exemple, quan una vegada més li ha permès a una de les seves empleades anar-se’n sense ordenar el seu lloc de treball perquè sabia que tenia pressa per anar a classe de spinning. “Sempre ho consenteixo tot i després em fa ràbia i em sento ridícula. En aquests moments, noto una opressió al diafragma”, explica
Per què és tan important una autoestima sana?
Posar sistemàticament les necessitats dels altres davant de les personals, no valorar-se o no respectar les decisions pròpies, són comportaments que denoten una manca d’autoestima. Sobretot quan fins i tot tu mateix et critiques per això.
Encara que volem tenir més autoconfiança, en certs moments, tendim a dubtar de les nostres accions i autocriticar-nos en excés, sense apreciar les nostres fortaleses ni veure els nostres èxits, provocant-nos molt de patiment. Amb aquest tipus de comportament estem minant directament la nostra autoestima, cosa que segons la psicòloga i autora Stefanie Stahl és “l’epicentre de la nostra psique, la qual alimenta els recursos psicològics, però també provoca diversos problemes quan està malmès”.
Què és l’autoestima?
Tots fem servir aquest terme però, com sol passar amb els conceptes abstractes, val la pena parar un moment i posar-se d’acord amb la definició:
Inicialment, podem definir-la com el valor que un s’atribueix com a persona. O, com la defineix Nathaniel Branden, expert per antonomàsia en aquest tema, “l’autoestima és la disposició a considerar-se competent per fer front als desafiaments bàsics de la vida i sentir-se mereixedor de la felicitat”, és a dir, l’autoestima és el valor que ens donem a nosaltres mateixos depenent de com ens sentim capaços i valuosos.
Tenir en ment aquests factors ens ajuda a entendre la raó per la qual hi ha moltes persones molt eficaces i reeixides, com és el cas de Maria, que mai no estan satisfetes d’elles mateixes. La manca del component de l’autoacceptació o de l’autorespecte ens provoca aquesta insatisfacció constant.
Com s’origina l’autoestima?
Segons els estudis, només un 30% de la nostra autoestima és genètica, per tant, la major part, un 70%, és apresa.
Cal tenir en compte que un nounat no té un “jo” constituït. En el moment del naixement les xarxes neuronals del “jo”, ubicades al lòbul frontal, encara estan neurològicament immadures i no funcionals.
És en els primers 24 mesos de vida, quan el nadó desenvolupa una consciència del “jo” davant del “tu”, a través del ressò que desencadena amb els seus cuidadors. Podem dir que els cuidadors serveixen el nadó com un “jo extern”.
Els anys posteriors també són formatius, sent ja influïts per altres cuidadors com els avis, els companys i/o els professors. De fet, el desenvolupament i la maduració del “jo” continua durant les properes dues dècades i fins i tot, encara que en menor mesura, de per vida.
Podem dir, doncs, que el nivell d’autoestima depèn del ressò que el nostre comportament i nosaltres mateixos com a persones evoquem en els altres, sobretot durant la primera infància, però que pot fluctuar durant tota la vida.
Conseqüències d’una baixa autoestima
Els efectes d’una baixa autoestima són múltiples, tot i que en destaquen els següents:
-
- El perfeccionisme i estar obsessionat amb tenir èxit.
- Sentir-se superior (narcisisme)
- Comportaments agressius.
- Sentir-se insatisfet amb el físic.
- Problemes en les relacions amb els altres.
- Sentir-se gelós de la parella sense motius reals.
- Infravalorar-se un mateix.
- Tractar-se malament un mateix.
Per què és important tenir una autoestima sana per al lideratge?
Segons les meves experiències amb els participants dels meus cursos, hi ha alguns comportaments que realment dificulten el lideratge, sobretot quan hi ha un desig massa imperatiu de ser amic o amiga de lequip o dels empleats.
La majoria d’ells i de les persones amb qui he treballat peca, segons el meu punt de vista, de ser massa autoexigents. Per això, malgrat els seus exitosos objectius, poques vegades se senten satisfetes amb elles mateixes i són, per tant, poc feliços. A més, sovint no coneixen o no respecten els seus límits, així que no es prenen el temps necessari per carregar piles. un comportament que, a la llarga, resulta nociu tant per a la salut mental com la física.
Parlar d’una autoestima sana significa respectar-se i tenir cura d’un mateix, condició imprescindible per a un bon lideratge, ja que només qui sap liderar-se a si mateix de manera saludable pot influir positivament en els altres.
Com podem enfortir l’autoestima?
Tal com s’ha comentat al paràgraf anterior, l’autoestima és en gran part apresa i, sobretot, és un judici subjectiu. Per tant, es pot canviar i enfortir.
Així, en els meus cursos, primer treballem amb pràctiques de Mindfulness i exercicis d’indagació per fer conscients els patrons de pensaments i comportaments que són nocius per a l’autoestima, usant, posteriorment, els mètodes de Compassió i Coaching per transformar aquests comportaments en altres que ens empoderin.
“Ara m’adono quan em parlo malament a mi mateixa”, explica la Maria, que va participar en un dels meus cursos. “Llavors em pregunto si ho diria així a una amiga i automàticament m’adono que no. Que buscaria una altra manera de dir-ho. Ho posaria en positiu. Això és de gran ajuda”.