Quan una persona acudeix a la meva consulta per a resoldre algun problema acostumo a fer-li la següent pregunta: Tu qui ets? La resposta habitual, acompanyada d’una mirada de sorpresa, és repetir-me les dades que ja conec.
Llavors segueixo: “sí, això ja ho sabia, però tu qui ets?” La finalitat és indagar i aprofundir en la imatge que té sobre si mateixa i veure quin nivell d’autoconeixement té en aquest moment present de la seva vida.
A mesura que insisteixo en la pregunta van apareixent “facetes” que la persona reconeix de si mateixa. En molts casos no solen passar de més de cinc respostes i en alguns, el bloqueig arriba abans.
La nostra identitat
Naixem a la vida després d’estar com a mínim 7 mesos en el ventre de la nostra mare. Durant l’embaràs estem fusionats amb ella, que satisfà totes les necessitats pel creixement del nostre organisme.
El nostre cervell encara necessitarà temps per seguir el seu procés de maduració. En aquesta etapa inicial, des del naixement, els nadons no saben diferenciar-se a si mateixos de la resta del món. Se centren a gratificar les seves necessitats immediates. No tenen ego.
És entorn als 5 mesos quan s’inicia el procés de diferenciació del Jo respecte a la resta -és a dir, la gestació de l’ego-. Es realitza a partir de la percepció que “l’altre” té sobre mi. Especialment de la mare que actua com un mirall.
Aquest primer procés “d’individuació” es desenvoluparà fins als 3 anys. Aquest període correspon a un moment d’exploració del món que ens envolta. Experimentem la vida i posem a prova els límits que no havíem percebut fins llavors. D’aquesta manera comencem a construir una identitat pròpia.
El nostre camí en el creixement com a individus continuarà en diferents etapes. Cadascuna d’elles comportarà canvis físics i psicològics. L’escolarització implicarà la sortida del niu, del nucli familiar que ens proporciona els primers “models” d’aprenentatge i els “programes” mentals corresponents. Tota aquesta etapa de socialització ens aportarà, també, nous aprenentatges que contribuiran a la formació de la nostra Personalitat.
Al voltant dels 10 i els a 12 anys entrem en una “etapa crítica” de la vida, la pubertat i l’adolescència. És el moment en què els nostres cossos inicien una sèrie de canvis fisiològics que ens preparen per la vida adulta. També canvis importants en el nostre comportament. Durant aquest llarg període que arriba, com a mínim, fins als 18 anys el nostre procés d’individualització ens portarà a consolidar l’Ego com a estructura bàsica de la nostra Personalitat.
Arribats a aquest punt podem concloure que allò que anomenem Ego-Jo és una construcció que ens dóna consciència d’identitat. Està format per totes les creences sobre “el que som”, acumulades durant anys d’experiències, i està al servei de la nostra supervivència psicològica. L’Ego és la instància psíquica que “posa ordre” a les nostres vides, separant el que sóc del que no sóc.
Aquesta funció necessària i adaptativa de l’Ego pot portar-nos també a una confusió: “El meu jo és una cosa única i estàtica, és la meva veritable identitat”. No és així. En el següent apartat veurem com podem donar resposta a la pregunta Tu qui ets?, reconeixent que som una suma de “parts” que integren el nostre Ego i Personalitat.
Les parts que som
L’última eina que estic utilitzant en la meva consulta és una aplicació amb ninots de la Teràpia del Self que segueix el model del Sistema de Família Interna (IFS) de Richard C. Schwartz. Aquesta teràpia desenvolupa i integra el concepte del Self i les Subpersonalitats de Jung, la Psicosíntesis de Assagioli, l’Anàlisi Transaccional, l’Enfocament Sistèmic, la Hipnoterapia, el treball amb el Nen Interior i el Diàleg de Veus.
Teràpia del Self: constel·lació amb ninots dels “protectors” d’un “exiliat” i el “Self” observant.
És un model que parteix de la multiplicitat de la ment i ajuda a les persones a relacionar-se amb si mateixes de manera amorosa i harmoniosa. Promou la idea de que cada persona té la capacitat de sanar per si mateixa i convertir-se en la principal figura de suport per les parts més vulnerables de la seva personalitat i aquelles que han carregat amb traumes.
Fa que dirigim la mirada al nostre món interior, una cosa a la que no estem molt habituats, per a així descobrir a la nostra gran família interna, un conjunt de parts de la nostra personalitat que s’estructuren per protegir del dolor a altres parts més vulnerables. Els diem respectivament, “Parts Protectores” i “Parts Exiliades“.
Les Parts són entitats en si mateixes amb els seus propis sentiments, creences, motivacions i records. Cadascuna d’elles compleix amb una funció en la nostra vida, com per exemple defensar-nos del dolor, protegir-nos d’amenaces, ajudar-nos a ser amables i amigables i fins i tot a manejar-nos en la nostra vida pràctica diària. Algunes són “sanes i funcionals”, d’altres són “extremes” i comporten accions, pensaments i sentiments disfuncionals.
Finalment, un tercer element fonamental, “El Self“. És el Jo veritable i madur, l’essència, la consciència superior. És la connexió amb Déu o el Mestre Interior. Té la qualitat de ser amorós, amb capacitat per sanar als “exiliats” i integrar als “protectors“. És el centre espiritual que es mostra quan les parts extremes no estan “activades“.
Ho podem “reconèixer”, per exemple, quan meditem i accedim a un estat de relaxació, amb obertura i curiositat, sense judici, amb calma, amb profunditat compassiva i afectuosa.
Aquesta teràpia se centra en les parts extremes (neuròtiques) per sanar-les i transformar-les des del Self. Ens ofereix passos concrets per aconseguir una bona comprensió sobre les nostres reaccions impulsives o automàtiques, ens ajuda a transformar la veu interna crítica en una veu de suport, i a eliminar sentiments d’inutilitat. És capaç de crear una atmosfera d’harmonia i pau, aportant-nos una major confiança, claredat i compassió cap a nosaltres mateixos i cap als altres.
En la següent publicació em centraré en el funcionament de la teràpia pas a pas.