La resiliència és un terme que ve de la física dels materials. En aquest àmbit, la resiliència és la capacitat que tenen alguns materials de recuperar la seva forma original aprofitant l’energia acumulada en la seva deformació. És a dir, recuperen la forma que tenien abans de ser deformats per alguna força.
Durant la segona meitat del segle passat, aquest terme es va començar a utilitzar també en psicologia per indicar la capacitat que tenen algunes persones de recuperar la seva situació de benestar emocional després d’un fracàs o una tragèdia.
Posteriorment, cap a finals de segle, alguns psicòlegs van estudiar una cosa encara més extraordinària. Després d’analitzar històries d’homes i dones que havien hagut de suportar grans desgràcies o de superar grans proves en les seves vides, moltes persones (no totes) reconeixien que després de les vicissituds viscudes veien en elles forces que desconeixien que tenien, gaudien més de la vida, havien reforçat les relacions amb persones amb les quals havien perdut el contacte i/o havien creat noves relacions altament satisfactòries. A això li van anomenar el creixement o aprenentatge posttraumàtic.
Òbviament, tant la resiliència com el creixement posttraumàtic tenen molt a veure amb la capacitat de superar dificultats i adaptar-se als canvis
Potser per això, en diferents fòrums que estudien les competències professionals del futur parlen de la resiliència com una competència clau, ja que sembla que aquella frase d’Heràclit (“L’únic que no canvia és que tot canvia”) continuarà sent certa, però amb canvis cada vegada més ràpids, accelerats i massius.
Fins ara hem parlat de la resiliència i el creixement posttraumàtic de les persones, però segurament podem traslladar el concepte a les empreses.
Què hauria d’ocórrer perquè una empresa fos resilient i practiqués l’aprenentatge posttraumàtic?
Probablement, la cultura és la que ha de ser així. És a dir, les conductes normalitzades i generalitzades del seu personal, i especialment dels seus mànagers, han de ser de persones resilients i orientades a l’aprenentatge quan es produeixen els fracassos i errors.
I quines conductes són aquestes?
Emmy Werner i Ruth Smith, dues grans psicòlogues, van estudiar les característiques que tenien alguns nens que van tenir infàncies difícils però vides adultes plenes i satisfactòries, identificant 6 pilars.
Et convidem a contestar aquestes preguntes basades en els 6 pilars perquè reflexions sobre la resiliència i la capacitat d’aprendre de la teva organització després dels fracassos i davant dels canvis.
1.- Relacions de valor
-
- A la teva empresa les persones es recolzen les unes en les altres?
- Hi ha mentors, persones que ajuden a créixer i que acullen emocionalment?
- De veritat importen les persones?, o hi ha renecs, grups de persones que critiquen altres grups, departaments estancs,…?
2.- Optimisme i acceptació del canvi
Davant de les dificultats, els nous projectes, els canvis del mercat,…
-
- Els empleats bufen, es queixen, rondinen…? o veuen oportunitats, expressen el convenciment que sortireu endavant, analitzen els errors per veure en què van fallar i així millorar?
3.- Sensació que controlen el seu futur
-
- Els empleats són proactius?, creuen que cal actuar davant dels canvis?, estan convençuts que el futur depèn del que fem o no fem avui i no de la sort, les circumstàncies o alguna cosa divina?
4.- Autoestima i Autoconfiança
-
- Us considereu bons?, exemplars?, capaços de qualsevol cosa?
- Us voleu a vosaltres mateixos i a la vostra marca?, o veieu a l’organització com a una enemiga?
5.- Funcions executives
-
- Reflexioneu sobre vosaltres mateixos?
- Sou capaços de detectar els vostres punts forts i febles i traçar plans per millorar?
- Recordeu la vostra història?, els errors comesos?, els grans èxits?
- Quan preneu una decisió, sou disciplinats fins que heu aconseguit el que preteneu?, o reconeixeu que us costa ser persistents?
6.- Un propòsit en la vida
-
- Teniu col·lectivament una missió?, un perquè treballeu?
- Aporteu alguna cosa al món?, a les persones?, o simplement aneu treballar perquè no queda més remei?
Quan hagis contestat a aquestes preguntes, segurament, t’adonaràs de si la teva empresa és resilient o no, de si continuarà superant els contratemps o es quedarà clavada en la crispació i la desconfiança fins que un dia desapareixerà.
Avui dia, ens trobem immersos en un moment molt complex, on les persones, en general, estan molt susceptibles i tenen molts dubtes respecte al futur, per això els processos de canvi els hem de prendre com a operacions extremadament delicades, procurant que tota l’organització vagi “a una” si volem aconseguir els resultats que ens hem proposat.
Des de uRock ajudem a fer el canvi necessari a una organització perquè realment sigui resilient i sàpiga aprofitar els errors del passat.
Aquí estem per ajudar-vos!