El passat 10 de juliol vam participar en la iniciativa de Un Món Millor organitzat per Cadena SER Catalunya, allà parlem una vegada més sobre les persones com a centre de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), de com integrar la diversitat i la complexitat i, alhora, garantir l’aplicació de les normes internes, el compliment dels drets humans i laborals com a reflex de cultura dempresa.
Aquí tens la nostra ponència per si et ve de gust escoltar-nos!
Com hem comentat en repetides ocasions, el nostre model de negoci està basat en les persones com a centre, i per tant, les persones també han de ser l’epicentre de la RSC. Quan parlem de Responsabilitat Social Corporativa ens centrem principalment en la paraula Social, ja que creiem que és on resideix el veritable sentit, perquè està relacionada amb la Societat i, per tant, amb un grup de persones.
Al món laboral actual es tendeix a utilitzar conceptes molt abstractes com ajuda, compromís, comunicació… Tots aquests vocables no són més que accions que impacten directament en les persones, per exemple: quan una empresa acomiada un equip, darrere d’aquesta decisió hi ha persones amb nom i cognom, no és l’empresa qui ho ha fet.
Per tant, quan parlem de Societat, hem de pensar en quin grup social estem posant focus o impactant, ja que si focalitzem la RSC només als nostres clients, a costa dels nostres treballadors el que s’està fent veritablement és Responsabilitat Sectària Corporativa, és a dir , realitzem accions de cara a la galeria però a costa dels nostres.
La fórmula correcta no és res més que la de repartir riquesa de forma equitativa, és a dir, qui aporta més recursos, temps o risc, ha d’obtenir més beneficis.Per això, hi ha moltes empreses que no estan capacitades per aplicar la RSC, perquè la seva activitat malmet la vida d’altres persones, cosa que és una incoherència en si mateixa. Un exemple clar són les empreses del sector armamentístic.
La RSC no és qüestió d’un bon màrqueting, sinó que resideix al nucli de l’empresa: les persones, el bon lideratge i l’alineació de la directiva de l’empresa com a exemple principal, basant-se en l’honestedat, la coherència i el respecte als empleats, deixant enrere conspiracions o reparticions poc equitatives dels beneficis. Sense això, no es pot parlar de la RSC ni de negocis sostenibles.