L’última eina terapèutica que estic utilitzant a la meva consulta és una aplicació amb ninots de la Teràpia del Self de Jay Earley que segueix el model del Sistema de Família Interna (SFI) de R. C. Schwartz. Aquesta teràpia desenvolupa i integra el concepte del Self i les subpersonalitats de Jung, la Psicosíntesis d’Assagioli, l’Anàlisi Transaccional, l’enfocament Sistèmic, la Hipnoterapia, el treball amb el Nen Interior i el Diàleg de Veus.
És un model que parteix de la multiplicitat de la ment i que ajuda a les persones a relacionar-se amb si mateixes de manera amorosa i harmoniosa. Promou la idea que cada persona té la capacitat de sanar-se per si mateixa i convertir-se en la principal figura de suport per a les parts més vulnerables de la seva personalitat i aquelles que han carregat amb traumes.
Fa que dirigim la mirada al nostre món interior per a així descobrir a la nostra gran família interna, un conjunt de parts de la nostra personalitat que s’estructuren per protegir del dolor a altres parts més vulnerables. Els diem Parts Protectores i Parts Exiliades.
Així, quan una persona m’explica que té un conflicte o un problema en la seva vida que necessita resoldre, indaguem i veiem quins aspectes de la seva conducta, emocions o pensaments estan relacionats amb aquest.
Després de definir un objectiu terapèutic, comencem per identificar les “Parts Protectores” de la seva personalitat que estan involucrades en el problema. Són les més fàcils de reconèixer en estar més accessibles a la consciència.
Els Protectors
Actuen contra el dolor que es va originar en algun moment de la infància. Un nen ferit (ho sento noies, utilitzaré el masculí) no compta amb els recursos de l’adult i desenvolupa una part per defensar-se d’aquest dolor.
Quan en algun moment de la seva vida, la persona ja adulta, es troba en una situació que evoca l’amenaça soferta quan era nen, la part protectora torna a activar-se. Si aquesta situació es fa crònica, la part també, s’instal·la i pren el comandament de la consciència.
D’aquesta manera, els protectors actuen ara, encara que van néixer arran d’episodis ocorreguts fa molt temps (abandonament, traïció, crítica, abús…). No s’adonen que ja no som el nen que va patir.
Utilitzen una àmplia gamma d’estratègies: eliminar les emocions i semblar extremadament racional, endurir el cor per a no ser vulnerables, negar les coses dolentes de la vida i pensar que tot està bé, projectar sentiments propis en altres persones, etc.
A mida que anem identificant les diferents parts protectores que integren la nostra família interna, podem veure com algunes d’elles són adaptatives i ens ajuden a funcionar millor en la nostra vida.
Per exemple, una clienta que tenia dificultats per acceptar la crítica i el rebuig va desenvolupar una part protectora que la feia mostrar-se sempre encantadora per a així resultar agradable a tota la gent.
Altres parts no són tan funcionals i quan prenen el comandament és quan sentim que alguna cosa no va bé.
Per exemple, tinc una part de mi a la qual anomeno “el Jutge Crític” que durant uns anys va estar molt present. Jo havia de fer-ho tot bé -especialment en el meu treball- per rebre reconeixement i tenir èxit. D’aquesta manera el meu nen interior no patia el dolor de ser criticat pel pare per no ser prou bo. Ser autoexigent, molt competent i productiu sempre és molt d’esforç, el qual es paga amb la salut i la deterioració de la relació amb l’entorn.
Ara tinc ben identificat aquest Protector Tirà com un element important de la meva neurosi.
T’explico resumidament com aprendre a identificar els teus protectors per si et ve de gust practicar.
Primer realitza un Centrament: Tanques els ulls i portes l’atenció a la respiració durant un parell de minuts, simplement observant tal com és en aquest moment.
Des d’aquest estat meditatiu porta ara la teva atenció cap a alguna part de tu que creguis que pot ser un protector. Confia en la teva intuïció. Després escriu les respostes a les següents preguntes:
- Quin nom li posaries?
- Quina aparença té? (el meu “Jutge Crític” tenia la típica imatge de l’executiu estressat, per exemple)
- Quines emocions sents i en quina part del cos, quan està actiu?
- Quina és la seva relació amb altres persones?
- Com actua per a protegir-te del dolor i el sofriment?
- De què t’està intentant protegir?
- Quina intenció positiva té per a tu?
En la meva teràpia amb ninots, en aquesta fase, li demano al client que triï “representants” per a cadascuna de les parts que ha identificat; després les posa sobre la taula de treball i examinem quines són les seves característiques -seguint el guió de les preguntes anteriors -; finalment “visualitza” com és la relació entre elles fins a compondre una “escena” de la seva família interna en el moment present. En aquest punt pot donar-se un “insight”, una comprensió potent del que la persona és, en tot el seu conjunt.
Els Exiliats
L’adulta amb la seva nena ferida i exiliada
Una vegada s’han treballat els protectors i la persona ha establert contacte amb aquestes parts, se’ls demana permís per a accedir als exiliats.
Aquestes són parts del nen petit que poden haver sofert un trauma en un moment puntual de la infància, o durant anys; han quedat atrapades en uns certs moments del passat, en una edat determinada; congelades per una ferida que el nen no va saber gestionar en aquell moment.
Una part exiliada pot mostrar una gran varietat d’emocions doloroses (solitud per abandonament, vergonya, por de morir, necessitat de cura i amor…). També creences limitants (ser menyspreable des del naixement, culpable del dolor dels altres, pensar en la incapacitat per fer res bé, veure el món com una cosa perillosa…).
Desplaçada pels protectors, viu exiliada de la consciència. Cada vegada que alguna situació del present és similar al fet que la va exiliar es reactiva el dolor i els protectors actuen de manera extrema.
Per exemple, una clienta va venir a consulta perquè des de feia temps experimentava – en les seves pròpies paraules – “fòbia social”; evitava el contacte amb persones que no eren de la seva total confiança. Si no actuava d’aquesta manera s’activava l’ansietat com a expressió de la por de ser objecte de burla o de crítica.
En el seu cas, ella era conscient que l’origen del seu problema estava en el bullying que va patir durant anys, sense que ningú atengués les seves queixes i peticions d’ajuda. Sola, amb la seva vergonya i dolor, sense més recursos, va desenvolupar una part protectora a la qual va posar el nom de “No Estic”.
Davant la por que va experimentar la seva nena exiliada, la seva reacció va ser la fugida i, amb el pas del temps, va prendre el comandament de la seva vida per a instal·lar-se com a “fòbia social”. Ara, ja adulta, s’adona que té més recursos per fer front a aquesta antiga ferida de la vergonya, però no sap com utilitzar-los.
Aquest exemple mostra com en algunes situacions una part exiliada conviu amb una part protectora que no és funcional perquè no ha aconseguit lliurar a la persona de la inseguretat, la vergonya i la por que va patir la seva nena ferida.
El Jo-Self
El tercer element fonamental en la teràpia amb la família interna és el Self. És el jo veritable i madur, l’essència, la consciència superior. Té la qualitat de ser amorós, amb capacitat per sanar l’exiliat i integrar les parts.
És el centre espiritual que es mostra quan les parts no estan activades. Podem accedir a ell, per exemple, en estat meditatiu. És la nostra connexió amb Déu, el Mestre Interior, el Jo Superior. És la nostra consciència que és la nostra veritable essència.
Vegem les 4 qualitats del Jo – Self:
-
- Està “connectat” amb totes les nostres parts i amb el món, amb la vida.
- Es mostra “curiós” i indaga sense judici als altres i a si mateix.
- És “compassiu”, experimenta bondat i amor cap al món i a si mateix.
- Es mostra “assossegat”, centrat, ancorat en el present, calmat.
En el procés terapèutic s’utilitzen aquestes qualitats per accedir, des d’aquesta posició amorosa, a les parts protectores, especialment les extremes. Comprendre-les, donar-los reconeixement al treball que fan i demanar-los permís perquè s’apartin temporalment, és la finalitat d’aquesta etapa.
Una vegada la persona es dóna permís per tenir aquesta mirada lliure de judici, pot entrar en contacte amb els exiliats. Aquest distanciament i al mateix temps presència amorosa, permet recordar i, fins i tot, reviure els diferents moments de la infància en què es va originar la ferida causant del dolor. Aquesta és una etapa de descobriment i curació que pot portar més o menys temps. Amb cada pas que es dona hi ha més comprensió i creixement personal.
Seguint amb l’exemple de l’apartat anterior, la clienta va haver de dialogar, des de la posició del Self, amb la seva part “No Estic” i també amb la més desconeguda per a ella “Sóc culpable en aquest cas”, per arribar a connectar amb el dolor sofert durant anys per la seva exiliada “Tinc Por”. Així va poder donar-li a la seva nena ferida el suport, comprensió i cura que no va tenir en el seu moment. Ara, com a adulta que és, pot veure la vida no sols com una amenaça i es permet experimentar-la en tota la seva plenitud.