Moltes vegades hem escoltat la premissa de què si una empresa té als seus treballadors/es satisfets/es els seus resultats seran bons. Aquesta és una frase que s’intueix certa, però que si no s’entra al detall, queda vaga i poc convincent, especialment per a aquelles directives, responsables o empresàries amb un estil de lideratge el qual es basa en ordenar i no prestar molta atenció a les necessitats emocionals dels seus/seves empleats/des.
Els teòrics que han estudiat les emocions i els estats d’ànim han arribat a la conclusió que existeixen moltes emocions, i pràcticament tots coincideixen en el fet que 4 serien com “les emocions o estats d’ànim més bàsics i universals”. D’elles diem que tres són “pertorbadores”; la ira, la por i la tristesa i una és “estabilitzadora”, la felicitat. Dit d’una altra manera, les tres primeres et fan sentir desgraciat/da i la felicitat agraciat/da.
PUNTUALS O CONSTANTS
També estan d’acord en que les emocions són reaccions puntuals (un empipament, uns riures quan t’expliquen una cosa divertida, plorar quan veus una pel·lícula…) i els estats d’ànim són una mica més duradors i profunds (una depressió, una persona amb el “caràcter agre”, una persona que se sent bé amb la vida).
Les emocions ajuden a canviar momentàniament els estats d’ànim. Quan estem tristos per la pèrdua d’una persona, podem somriure en recordar-la per la seva personalitat oberta i simpàtica o per rememorar un fet en el qual ens hem divertit amb ella, però després tornem al nostre estat de tristesa. De la mateixa manera podem posar-nos tristos en veure o conèixer un succés tràgic com veure un accident greu en la televisió, el coneixement de la mort d’un ésser pròxim, etc., i després podem tornar al nostre estat d’ànim de felicitat o de benestar.
No obstant això, si les emocions d’un tipus i els successos que les desencadenen ens martellegen constantment, per exemple ens enfadem diàriament per com em tracta la meva cap en el treball, és molt possible que entrem en un estat d’ànim pertorbador i constant com pot ser un empipament crònic o una tristesa mantinguda que s’aprecia en tots els àmbits de la vida, afectant també les relacions familiars i socials.
La principal raó per la qual existeixen les emocions, és per provocar comportament.
- Comportament actiu:
A vegades, les situacions que hem esmentat abans on els estats d’ànim ens pertorben desencadenen en accions, fan que les persones prenguem decisions i actuem per a canviar les situacions que les produeixen, de fet, emoció ve de moure’s.
En aquests casos les emocions ens serien útils, probablement per això. La ira ens mobilitza contra el que odiem, la por ens fa fugir del que la provoca i la tristesa ens pot provocar una acció per sortir d’ella. La felicitat pel seu costat, fa que les persones mostrin convicció, decisió i no notin el cansament o la monotonia a l’hora de fer tasques.
- Comportament inactiu:
En altres casos el comportament que provoca és de paràlisi, no som capaços de mobilitzar-nos i ens quedem “atrapats” en aquests estats d’ànim per motius a vegades clars, a vegades ocults i sovint associats a la por sobre “el que passarà” o “el que perdré” si actuo.
Així doncs, les emocions tenen un paper clau en les persones, per tant, també en tu i en el teu entorn laboral. L’única manera de canviar la teva realitat és entendre com la crees, i a uRock estarem encantats/des de poder-te ajudar.