Coneixeu la història d’en Frederick, el ratolí poeta?
És un conte il·lustrat de Leo Lionni, senzill, una història curta que els meus pares ens van donar als tres germans quan érem petits. Avui les meves filles tenen un exemplar cadascuna. Frederick és un ratolí. Durant l’estiu i els bons temps, els seus companys ratolins treballen per a acumular menjar per al dur hivern. Mentre ho fan, li pregunten a Frederick què fa, i els contesta que acumula colors, paraules, raigs de sol.
Quan arriba el gèlid i fosc hivern, gràcies a l’esforç dels altres ratolins, tenen prou menjar per no tenir gana, però en el seu lloc, a la ratera, podries pensar que la vida és trista, sense al·licients, parca, però no és així. En Frederick, amb les seves paraules delecta als altres ratolins, els fa recordar els acolorits dies d’estiu, la calor dels raigs del sol, el blau del cel, els recita poemes i històries que els fan reviure els bons moments i albergar l’esperança que tornaran.
Al final, li diuen, “Frederick, ets un poeta” i ell contesta “Ja ho sé”.
Aquest conte ens va ajudar als meus germans i a mi, de petits, a entendre la importància de les persones que cuiden de les persones en el seu vessant més humà, l’emocional.
Estem travessant temps molt difícils, és cert, i necessitem i agraïm enormement a cadascun dels professionals de la salut i altres grups de treballadors, funcionaris, empresaris i voluntaris el seu esforç incansable per a treure’ns de la crisi. Però també ens fan falta molts Fredericks perquè aquesta vida futura que estem defensant amb dents i ungles valgui la pena, necessitem moltes persones que ens ajudin a superar les nostres pors, les nostres incerteses, les nostres angoixes. Que important és en aquesta època parlar, narrar, recordar, visionar, imaginar, crear, estimar.
La nostra comesa d’avui, a uRock, és aquesta. Ajudar les persones i les organitzacions a recuperar l’autoconfiança, l’esperança, l’autoestima, ajudar a gestionar les pors, les ansietats, les frustracions. Posar l’èmfasi en les converses regeneratives, l’empatia i el focus en l’altre. L’altruisme.
El futur de la nostra societat dependrà de l’esperança que sapiguem generar i donar. L’esperança és la creença que el nostre futur serà millor. És una característica innata, no és necessari aprendre-la, tots els éssers vius la porten incorporada de naixement, per això qualsevol criatura lluita per sobreviure des del primer minut de la seva vida. Lamentablement el que s’aprèn és el contrari, la desesperança. Si les nostres experiències i el nostre entorn insisteixen en que res serà millor i en què tu no ets capaç de fer res per a canviar-ho, adquirim aquest estat terrible, que ens pot fer fins i tot renunciar al futur.
Les persones de uRock estem destinades a ajudar a que els altres creguin en el seu futur, des de la nostra organització o fora d’ella, en la nostra vessant professional o privada, per les persones o per les organitzacions. Forma part de la nostra manera de ser.
Com diu Alejandro Formanchuk, “Els somnis no es cancel·len”. No, no ens quedarem de braços creuats, cada membre de l’equip està fent la seva part per a continuar donant-ho tot.
Som aquí per a continuar donant consells, capacitació, suport emocional, coaching i suport a la transformació personal i col·lectiva en pro d’una vida millor i un major benestar.
I com Fredericks, us diem que recordeu els bons moments que tornaran. Ens tornarem a abraçar, a donar la mà, a donar petons, a riure i a emocionar. Gaudirem d’èxits, assistirem a noces, celebrarem naixements, participarem en festes majors, concerts a l’aire lliure, revetlles a la platja, tocarem instruments, cantarem i escoltarem música, llegirem llibres que ens commouran, veurem pel·lícules apassionants, pujarem muntanyes, anirem amb bicicleta, passejarem, dormirem amb els nostres gossos i gats, correrem, ens rentarem els peus plens de sorra, assaborirem la pell salada després d’un bany al mar, ens tirarem boles de neu, sentirem la suau calor del sol a la cara, sentirem els trons d’una tempesta d’estiu, explicarem històries davant del foc, compartirem una pizza o assaborirem una copa en una nit tranquil·la i recordarem amb amor i felicitat continguda els bons moments passats amb les persones volgudes que ja no estan… tot això tornarà.
Mentrestant…, aquí estem per a cuidar de la teva esperança.
Un Frederick.