Moltes persones consideren que la intel·ligència emocional (IE) és una cosa que o està de moda o simplement és mer fum, i no les culpo, jo creia saber el que era una emoció fins que em va tocar definir-la…
A més, l’única manera de començar a posar les coses en ordre (a nivell emocional) és l’autoconeixement, ja que “qui mira cap a fora somia, qui mira cap a dins, desperta” –Carl Jung– i això no és una cosa senzilla ni s’aconsegueix per si sol.
Però abans de transformar el fum en una cosa tangible m’agradaria deixar clar (una vegada més) què és la IE; Segons Daniel Goleman (gurú de la matèria) les persones amb una alta intel·ligència emocional són aquelles que aconsegueixen reconèixer, gestionar i ajustar les seves emocions a les necessitats d’un context o d’una situació específica; és a dir, saben interpretar emocionalment cada circumstància.
I segurament estaràs pensant, què té a veure la meva empresa, la meva cap o la persona de pràctiques amb tot això?, molt. La IE és un pilar fonamental per al bon funcionament de qualsevol empresa. Et convido a seguir baixant esglaons cap allò més terrenal amb algunes preguntes reflexives:
-
- Quantes vegades has sentit que la teva feina no aporta un valor afegit a la companyia?
- T’han promocionat alguna vegada internament o reconegut els teus mèrits?
- Estàs a la posició que imaginaves fa 5 anys?
- Acostumes a tenir una resposta àgil per part dels teus directius/companys d’equip davant les teves necessitats?
Darrere d’aquestes preguntes s’amaga l’estratègia (apropiada o no) impulsada per les esferes directives en els diferents nivells de la teva organització. Passem moltes hores del nostre temps a la feina, i és un àmbit en què la intel·ligència i les emocions no passen desapercebudes.
És fonamental saber identificar aquestes emocions que sentim de forma innata i, si no som capaços, cal l’aprenentatge d’estratègies que ens permetin identificar-les i gestionar-les.
És a dir, a més del llistat infinit de tasques, trucades amb clients, reunions inesperades… cal controlar i gestionar les emocions, amb un gran somriure?… Sí ?