L’assertivitat ha de treballar-se des de l’interior d’un mateix, i la definiria com l’habilitat de comunicar-se de manera clara, correcta i coherent amb els nostres pensaments sense ferir a l’altre ni menysprear la validesa de les seves opinions o creences. Ho sé, no és feina fàcil i m’agradaria convidar-vos a reflexionar amb 3 preguntes:
- Quan el menjar d’un restaurant no està al teu gust, reclames?
- Si ets al cinema, i algú parla més alt del normal, li demanes silenci?
- Quan algú opina de manera diferent, tendeixes a alterar-te?
Segurament hi haurà diverses respostes i opinions:
– Algunes persones preferiran no manifestar-se, prenent una actitud passiva, descuidant la seva opinió i els propis límits.
– D’altres, no dubtaran a reclamar o expressar-se (sense pensar en el com) descuidant aquesta vegada els límits aliens i convertint-se en persones poc empàtiques.
– Finalment, les persones assertives, respectarien tots dos límits. Però, compte!, ser una persona assertiva no significa tenir sempre la raó.
El QUÈ d’una comunicació és important, però el COM pot aconseguir que el contingut tingui molt valor o no serveixi de res, o no t’han dit alguna vegada, no és el QUE m’ha dit, és el COM ho ha dit?
Existeixen tècniques i pautes que ens permeten desenvolupar la nostra assertivitat en l’entorn laboral de manera eficient, passant per les 3 fases fonamentals:
1.- Fugida dels judicis de les intencions:
Si iniciem la nostra relació amb els altres jutjant les seves intencions ens arrisquem a actuar de manera agressiva o incorrecta, ja que estem esbiaixats/des pel nostre propi pensament i/o percepció (i la majoria de vegades tendim a estar equivocats/as).
2.- Buscar l’oportunitat de negociació:
En qualsevol relació, oficina o despatx, sempre hi ha algun tema crític o important que necessitem abordar. Conèixer la idoneïtat del “quan” és important.
3.- Sempre hi ha una altra oportunitat:
A vegades és difícil fer canviar a les persones d’opinió, però el que sí que podem fer és donar una altra volta a la reunió d’ahir, comentar el poc còmodes que ens sentim amb la decisió presa o si considerem que ens hem deixat alguna cosa en el tinter, sempre que coneguem quin és el moment i com comunicar-lo.
Com a experts/es en relacions en l’entorn laboral, volem ensenyar-te a conèixer els teus propis límits per trobar el punt mig ideal, perquè expressis les teves pròpies opinions i desitjos, però sempre respectant als altres.
L’assertivitat ha de treballar-se des de l’interior d’un mateix, i la definiria com l’habilitat de comunicar-se de manera clara, correcta i coherent amb els nostres pensaments sense ferir a l’altre ni menysprear la validesa de les seves opinions o creences. Ho sé, no és feina fàcil i m’agradaria convidar-vos a reflexionar amb 3 preguntes:
- Quan el menjar d’un restaurant no està al teu gust, reclames?
- Si ets al cinema, i algú parla més alt del normal, li demanes silenci?
- Quan algú opina de manera diferent, tendeixes a alterar-te?
Segurament hi haurà diverses respostes i opinions:
– Algunes persones preferiran no manifestar-se, prenent una actitud passiva, descuidant la seva opinió i els propis límits.
– D’altres, no dubtaran a reclamar o expressar-se (sense pensar en el com) descuidant aquesta vegada els límits aliens i convertint-se en persones poc empàtiques.
– Finalment, les persones assertives, respectarien tots dos límits. Però, compte!, ser una persona assertiva no significa tenir sempre la raó.
El QUÈ d’una comunicació és important, però el COM pot aconseguir que el contingut tingui molt valor o no serveixi de res, o no t’han dit alguna vegada, no és el QUE m’ha dit, és el COM ho ha dit?
Existeixen tècniques i pautes que ens permeten desenvolupar la nostra assertivitat en l’entorn laboral de manera eficient, passant per les 3 fases fonamentals:
1.- Fugida dels judicis de les intencions:
Si iniciem la nostra relació amb els altres jutjant les seves intencions ens arrisquem a actuar de manera agressiva o incorrecta, ja que estem esbiaixats/des pel nostre propi pensament i/o percepció (i la majoria de vegades tendim a estar equivocats/as).
2.- Buscar l’oportunitat de negociació:
En qualsevol relació, oficina o despatx, sempre hi ha algun tema crític o important que necessitem abordar. Conèixer la idoneïtat del “quan” és important.
3.- Sempre hi ha una altra oportunitat:
A vegades és difícil fer canviar a les persones d’opinió, però el que sí que podem fer és donar una altra volta a la reunió d’ahir, comentar el poc còmodes que ens sentim amb la decisió presa o si considerem que ens hem deixat alguna cosa en el tinter, sempre que coneguem quin és el moment i com comunicar-lo.
Com a experts/es en relacions en l’entorn laboral, volem ensenyar-te a conèixer els teus propis límits per trobar el punt mig ideal, perquè expressis les teves pròpies opinions i desitjos, però sempre respectant als altres.