La ira, la por i la tristesa són tres estats d’ànim pertorbadors, ja que tenen un efecte molt important en les persones i, especialment, en el treball.
Aquests estats d’ànim són inhibidors del compromís i si provoquen compromís, serà en contra d’allò que els crea la pertorbació.
Ja sigui per motius externs (una malaltia greu, un familiar amb problemes, no poder pagar la hipoteca, etc.) o interns (falta de confiança en la directiva de l’empresa, sentir-se menyspreat, tenir por als canvis que han anunciat, etc.), si una persona viu en un d’aquests estats d’ànim o en una combinació d’ells, és molt difícil que s’impliqui i aporti el màxim de si mateix a l’empresa, especialment si les causes són intrínseques a la mateixa
Segons diferents estudis, experiments i observacions, la majoria de persones neixen amb un instint d’esperança, supervivència i recerca del benestar, per la qual cosa diríem que els estats pertorbadors que condueixen a la desesperança i no a la felicitat són conseqüència de les vicissituds que es trobaran a la vida.
Si analitzem amb detall la naturalesa humana veurem que al principi, ningú vol fer la seva feina malament a propòsit, o dit d’una altra manera, les persones volen fer les coses bé
Així doncs, una persona sempre buscarà la felicitat i sortir de l’estat de desgràcia mentre tingui “esperança”, esperança de trobar una altra feina, esperança que algun dia les coses canviïn, esperança que tot el que ha passat sigui quelcom puntual… Però quan l’esperança no és corresposta amb el que s’espera, durant un període llarg de temps, apareix la desesperança, que en essència, porta a aprofundir els estats de tristesa i por paralitzants que es mostren amb comportaments d’inactivitat i apatia.
Les persones que estan disconformes a la nostra organització poden prendre quatre opcions:
1.- Buscar una sortida fora de l’empresa.
2.- Entrar en l’apatia i la falta de compromís.
3.- Actuar com a “terroristes” dins de l’empresa.
4.- I, amb molt poca freqüència, afrontar la situació i intentar canviar-la.
Probablement, no som conscients de com ens impacten aquestes situacions respecte a la falta de compromís a les nostres empreses (o no volem ser-ho si això ens posa a nosaltres com a “supòsits responsables”).
Quantes vegades els nostres col·laboradors/es fan el mínim quan tenen un potencial enorme per donar molt més?
I si sumem aquest impacte en cents, milers, o desenes de milers de persones…
Quant és el benefici no aprofitat? Segurament la quantificació faria reflexionar més al respecte, però com és difícil de fer-ho… ho oblidem.